28 de març del 2014

Arròs amb sèpia i carxofes



El mes passat van contactar amb nosaltres des del Restaurant7 Portes. Ens va sorprendre gratament que el post dels Corassons d'ametlla els fes arribar fins a nosaltres, volien un detall dolç i de tradició popular per obsequiar els seus clients durant el sopar del dia de Sant Valentí i els nostres "corassons" reunien aquestes característiques.

Tot plegat, ens va fer tantíssima il·lusió que gairebé no ens ho crèiem. Vam xalar molt fent aquesta comanda que ens va permetre conèixer el Sr. Daniel Quer, gerent del restaurant, una persona encantadora a qui agraïm que, a més, ens hi convidés a sopar i que ens regalés El Llibre dels Arrossos del 7 Portes i altres arrossos.


Com que la proposta del Memòries d’una cuinera del mes de març va d’arrossos, aquest llibre ens ha anat força bé per a fer la recepta d’avui.


INGREDIENTS (per a 4 persones)

- 6 sèpies d'uns 100 g
- 400 g d'arròs
- 8 carxofes
- 1 pebrot vermell
- 8 tomaques madures
- 4 alls
- oli, sal, julivert
- 1 1/2 l (aprox.) de caldo de peix


Es netegen les sèpies i es tallen a trossets, es reserven. S'arreglen les carxofes i se'n fan 4 o 6 parts de cadascuna, es reserven cobertes d'aigua i llimona per tal que no s'ennegreixin. Es posa oli a la paella o a la cassola i s'hi salta la sèpia fins que estigui una mica daurada. S'hi afegeix el pebrot tallat a trossets i els alls picadets, de seguida que siguin rossos hi afegim el julivert i abans que se'ns cremi les tomaques ratllades. Es remena bé per tal que no se'ns recremi res. Se sala i es cou fins que el sofregit es concentri i quedi ben cuit i reduït. Hi incorporem les carxofes i les ofeguem lentament durant uns 5 minuts. Tot seguit hi afegim l'arròs, el remenem amb el sofregit. Hi aboquem el caldo calent i el repartim be. Ho posem al punt de sal i ho deixem coure fins que l'arròs és cuit (aproximadament uns 20 minuts). El retirem del foc, es deixa reposar un minut i el servim.

A nosaltres ens va quedar un punt caldós que ja ens va agradar molt.

25 de març del 2014

Tarte Fraisier




Tenir blog et fa participar en propostes que fan altres blogs i embrancar-te a fer receptes que mai havies fet per desconeixement o per trobar-la complicada. Un pastís de maduixes sempre crida l'atenció així és que la proposta del març de Whole Kitchen no la podíem deixar passar.

Whole Kitchen en la seva proposta dolça per al mes de març ens convida a preparar un clàssic de la cuina francesa: TARTE FRAISIER

D'entrada pot semblar molt complicada de fer, però només és qüestió d'anar preparant tranquil·lament i per parts tots els elements que formen el pastís: planxa de bescuit, almívar, crema mousselina, massapà i maduixes. S'ha de muntar d'un dia per l'altre.

INGREDIENTS (per a un motlle desmuntable de 20 cm)


Maduixes
- 750 g aprox. de maduixes (de la mateixa mida més o menys)
 Es renten, s'eixuguen bé. Es tallen per la meitat de dalt baix i es reserven.

Crema mousselina
- 500 ml de llet sencera
- 4 rovells d’ou
- 120 g de sucre
- 1 culleradeta de sucre vainillat
- 60 g de Maizena
- 275 g de mantega (150 g freda + 125 g pomada)
- 4 fulls de gelatina
- 30 ml de kirstch o algun aiguardent de fruites del bosc
Elaboració: 
Aquesta crema és una crema pastissera en què se li afegeix mantega, també hi posarem gelatina perquè aguanti l'estructura del pastís.
S’escalfa la llet i es reserva. Es remulla la gelatina amb aigua freda. Entretant, en un altre cassó es desfan els rovells amb la Maizena i el sucre, s’hi aboca la llet calenta i es torna al foc. Es remena fins que s’espesseix (fins que veiem que vol començar a bullir). S'hi desfan els fulls de gelatina remullats i escorreguts de l'aigua. Es reserva, es posa un paper film al damunt perquè no es faci crosta, i quan està tèbia s’hi afegeixen els 150 g de mantega freda i es bat fins que està integrada. Es posa a refredar tapada amb paper film. Després s'hi afegeixen els 125 g de mantega pomada i es bat fins que queda tot ben integrat. Es reserva.


Massapà
- 100 g de farina d’ametlles crua
- 100 g de sucre llustre
- ½ clara d’ou pasteuritzada
- 30 g de glucosa (opcional, afavoreix l’elasticitat de la pasta per fer la coberta del pastís)
- colorant per tenyir el massapà (opcional) 
Elaboració:

Es barreja la farina d’ametlla i el sucre, s'hi afegeix la glucosa i la clara de mica en mica fins a tenir una massa homogènia. Si ens quedés enganxós o massa eixut, es pot anar afegint a parts iguals una mica més de sucre i d’ametlla. Hi afegim el colorant fins que quedi ben integrat. S'embolica amb paper film i es reserva a temperatura d’ambient.

Planxa de bescuit genovès (de 26 x 38 cm aprox)
- 3 ous
- 100 g de sucre
- 100 g de farina
- 30 g de mantega fosa
Elaboració: 
S'escalfa el forn a 180º. S'unta una llauna amb oli i s'hi enganxa un paper de forn. Es fon la mantega i es reserva. Es muten els ous sencers amb el sucre fins a punt de cinta, s'hi barreja la farina amb suavitat, al final s'hi afegeix la mantega fosa freda i es remena amb cura fins que estigui integrada. S'aboca aquesta massa damunt de la llauna que teníem preparada, s'escampa bé amb una espàtula i es cou al forn uns 10-12 minuts, controlant en tot moment que no se’ns torri massa. Es treu del forn i es reserva.

Almívar
50 ml d’aigua
50 g de sucre
20 cl kirstch o algun aiguardent de fruites del bosc 
Elaboració:
Es barreja l’aigua i el sucre i es posa al foc fins que el sucre quedi dissolt. Fora del foc s'hi afegeix el licor. Es deixar refredar.


MUNTATGE


Es tallen dos cercles de la planxa de bescuit de la mida del motlle i es mullen amb l'almívar. Se'n posa una a la base del motlle.
Es col·loquen les meitats de les maduixes al voltant del motlle (amb la cara plana de cara a la paret del motlle).
S’omple una màniga pastissera de crema mousselina i se’n van cobrint les maduixes procurant que quedin tapats els espais que hi ha entre elles. Es posa una capa de crema mousselina per damunt de la planxa de bescuit. S’hi posen la resta de maduixes senceres pel damunt i es cobreix amb més crema mousselina.
Es tapa amb l’altra planxa de bescuit i s’unta pel damunt amb una capa fina de crema.
S’estira amb un corró el massapà que teníem reservat i se’n cobreix el pastís, es talla i s’ajusta a la mida.
Es posa a la nevera i se serveix l’endemà. Es guarneix al gust.

L'elaboració d'aquest pastís espanta, però costa més de llegir la recepta que de fer-la, animeu-vos a fer-lo perquè és un pastís d'allò més delicat i exquisit.