Crep amb brandada de bacallà i melmelada de pebrot vermell

La proposta d’abril del Memòries d’una Cuinera va de creps. Ja tenim una recepta de creps al blog que utilitzem en farcit dolços. Avui els fem salats amb una recepta una mica diferent que combina molt bé amb la brandada de bacallà amb què els farcirem.

La brandada de bacallà és molt versàtil, la podem fer servir per a farcir canelons, pebrots del piquillo, tartaletes, vol-au-vents..., nosaltres sempre l’utilitzem en preparacions fredes i podem acompanyar-la d’una salsa calenta.

INGREDIENTS:

Pasta de creps:

- 2 ous sencers

- 150 cc de llet

- 25 cc d’oli

- 75 de farina

- un pols de sal

- 2 culleradetes de melmelada d’all (opcional)

Es barregen els ingredients al pot de la batedora procurant que no quedin grumolls de farina. Es deixa reposar 1 hora a la nevera. Es couen en una paella antiadherent untada de mantega, procurant que quedin ben fins. Una vegada cuits es van apilant l’un damunt de l’altre (en aquest punt, es poden congelar ben embolicats). Es farceixen.  

Brandada de bacallà:

- 300 g de bacallà remullat i dessalat

- 300 cc d’oli

- 150 cc de llet

- una punteta d’all

- un pols de sal si cal

Es posa el bacallà en una olleta just cobert d’aigua. Es posa al foc i s’hi té fins que l’aigua comença a tremolar. S’escorre, s’esmicola i es posa al pot de la batedora, s’hi posa una part de l’oli, de la llet i l’all. Es bat amb el minipimer i s’hi va afegint la resta d’oli i de llet fins que té consistència.

Acompanyament: la melmelada de pebrot vermell que fan la Bet i la Mireia de Els Fruits Saborosos.

Lingot de xocolata i avellanes amb cruixent de taronja

Tornem a treure el cap abans no s’acabi el mes de març perquè no volem deixar de participar en el repte que cada mes ens proposen les noies del Memòries d'una cuinera, gràcies a aquesta empenta fem mans i mànigues per a trobar una mica de temps i poder publicar. Últimament sembla que el temps passi més de pressa que mai i, si hi afegim que per raons diverses tenim poc temps, l’actualització del blog és qui en pateix les conseqüències. J

Aquest mes va de bombons i ens ha costat ben poc decidir-nos per fer una combinació molt clàssica de xocolata amb avellanes. Però també hem volgut afegir-li taronja que és un gust que hi lliga molt bé.

Des que vam aprendre a fer limoncello no hem parat de fer-ne i, enguany, hem decidit fer el mateix però amb taronja aprofitant la gran producció del taronger de l’avi de l’Eloi, la Marta i l’Anna. Nosaltres l’hem anomenat “tarongello” i ha sortit fantàstic. Tot això ho expliquem perquè les pells de taronja que vam fer servir per a macerar amb l’alcohol, després d'escórrer-les, les vam posar a assecar al forn i, abans de triturar-les per a tenir un aromatitzant de taronja en pols, les vam tastar i vam veure que eren com unes xips de taronja molt cruixents. Les vam aixafar grosserament i les vam barrejar amb la xocolata i les avellanes. D’aquí en va sortir un fantàstic bombó cruixent.

INGREDIENTS: (han sortit 5 lingots)

- 200 g de xocolata negra

- 100 g d’avellanes torrades pelades

- un grapat de pells de taronja assecades al forn

- el motlle de silicona que us agradi

Es fon la xocolata al bany maria, fora del foc s’hi barregen les avellanes i les pells de taronja esmicolades. S’emmotlla dins del motlle de silicona i es deixar refredar 4 hores o fins l’endemà.

És temps de Mones de Pasqua, si encara no l'heu fet us deixem l'enllaç de les que tenim publicades el 2011 i el 2012 i els seus guarniments.

Molt bona Pasqua!!!

Minestra lacada amb cruixent de pernil

La proposta d’aquest mes del Memòries d’una cuinera ens ha fet pensar que hi ha plats de verdura exquisits, de fet, si és ben fresca, encertem el punt just de cocció i l’amanim, per exemple, amb un bon raig d’oli d’oliva bo, no ens cal dir res més.

Precisament ens agrada la manera de coure les verdures d’aquesta minestra, pràcticament només escaldades 4 minuts, temps suficient per a què quedin cuites al punt i bastant cruixents, d’un color ben viu que fa pensar que potser són crues, però que no ho són.

INGREDIENTS: (8 persones)

Verdures

- 1 porro

- 200 g de cebetes tipus platillo

- 200 g de cols de Brussel·les

- 1 brócoli

- 2 pastanagues

- 1 manat d’espàrrecs

- sal

Amaniment

- 25 g de mantega

- 150 cc de vinagre balsàmic

- 25 g de sucre

Cruixent: 8 talls prims de pernil

PREPARACIÓ

Cruixent: es posen els talls de pernil entre dos papers antiadherents. Es posa damunt d’una llauna de forn (també en una paella o planxa) i al damunt s’hi posa un pes de manera que el pernil quedi ben planxat. Si es fa al forn s’hi té uns 20 minuts a 180º, si es fa a la planxa o en una paella es posa a foc mig fins que observem que ja està. Es deixa refredar dins del paper fins l’hora de servir.

Minestra: es bullen les cebetes amb pell 6 minuts. Es pelen. Es neteja i es prepara la resta de verdures tallades al gust. Es posa aigua i sal a bullir i quan arrenca el bull s’hi aboquen les verdures, es fan bullir 4 minuts i s’escorren.

Amaniment: es prepara un xarop amb el vinagre, la mantega i el sucre. Quan s’espesseix una mica s’hi posen totes les verdures i se’ls dóna un tomb a foc fort. També es pot deixar com una salseta a part i que cadascú s’ho amaneixi al gust. Se serveix la minestra amb el cruixent.

Nosaltres proposem aquestes verdures, tot i que en podeu afegir i treure al vostre gust.

Font de la recepta: Mariona Quadrada

"Natilles" amb galetes i merenga senzilla

Mai hem sabut la diferència que hi ha entre “natilles” i crema cremada o de Sant Josep, potser és l’acabat del sucre cremat. Nosaltres sempre n’hem dit crema, cremada o no i, precisament, la crema d’avui és sense cremar, per això volem participar amb aquesta recepta en el Memòries d’una cuinera d'aquest mes en què ens proposen fer "natilles".

Eren les postres dels dies de festa a casa de la Mercè quan era petita, la seva àvia, acostumava a fer aquesta plàtera de crema o ”natilles” molt sovint. No se sap si era invent d’ella o havia après la recepta d’alguna veïna, parenta o amiga (sense Internet ni llibres de cuina se suposa que les receptes es difonien així), el cas és que en aquesta recepta l’ou s’aprofita tot i a l’àvia Tomasa, estalviadora i aprofitadora de mena per les circumstàncies que li va tocar viure, li agradava molt fer-la. I a nosaltres també ens ha agradat treure-la de l’oblit i tornar-la a fer després de tants anys sense tastar-la.

La manera de fer la crema la trobareu aquí, tot i així us ho tornem a explicar.

INGREDIENTS:

CREMA ("natilles")

- 1 l de llet

- 8 rovells d’ou

- 200 g de sucre

- 60 g de midó de blat

- la pell d’una llimona

- mig canonet de canyella

ACABAT

- 4 clares

- 100 g de sucre,

- 1 paquet de galetes maria

 

Es posa la llet al foc amb la pell de llimona i la canyella fins que bulli, ho reservem tapat per tal que quedi la llet ben infusionada dels aromatitzants. En una altra olla hi barregem els rovells, el sucre i el midó i ho remenen bé fins que quedi tot ben integrat, sense grumolls. Hi aboquem la llet calenta i colada i remenem amb un batedor manual per tal que tot quedi ben desfet. Es torna a posar al foc lent i amb una espàtula de fusta es va remenant constantment fins que s'espesseix, que aquest punt serà quan la crema estigui a punt de bullir. Es treu del foc i s'aboca a la plàtera de servei. Es refreda.

Es col·loquen una o dues capes de galetes maria per sobre la crema, es munten les clares a punt de neu amb el sucre i s'hi escampen pel damunt, s'entra al forn amb el gratinador calent i s'hi té un moment fins que les clares rossegen (vigilant tota l'estona perquè es fa en un moment). Si us agrada que les galetes quedin més estovades poseu-les damunt de la crema quan sigui calenta.

És un postre molt d'abans però alguns dies ens agrada ser nostàlgiques i preparar les receptes de les iaies.

Scones salats amb núvol de melmelada d'all

Els scones són una mena de panets originaris d’Escòcia que tradicionalment se serveixen amb el te. Normalment tenen forma arrodonida tot i que també se’n fan de triangulars. S’acostumen a servir tebis (encara que a temperatura ambient són ben bons) i oberts pel mig amb nata fresca i melmelada, també amb panses, dàtils, fruita seca...

Whole kitchen en la seva Proposta Dolça pel mes de gener ens convida a preparar un clàssic escocès: Scones

Nosaltres ens hem decidit per fer-ne una versió salada, que no la servirem amb el te sinó com un aperitiu o acompanyant una amanida, tot i que per a berenar també deu ser molt bo. Això si, respectarem el farcit amb nata i melmelada, que no serà de fruita.

Ens encanten les melmelades de Els Fruits Saborosos i, sobretot, les més agosarades com la que avui fem servir, melmelada d'all. Quan vam veure que existia ens va picar la curiositat de tastar-la i per aquesta proposta hem pensat que hi podria anar molt bé, i hem encertat, la combinació és deliciosa i gens forta de gust. Atreviu-vos a fer-ho sense por, ja veureu quin resultat.

INGREDIENTS: (en surten uns 18 de 4-5 cm de diàmetre)

- 200 g de farina
- un pols de sal
- 10 g de llevat ràpid (Royal)
- 10 g de pebre vermell dolç
- 100 g de formatge ratllat tipus parmesà
- 70 g de mantega
- farigola, orenga...
- 1 ou
- 50 cc de nata líquida
- 1 rovell d'ou per a pintar

FARCIT:
- 200 g de nata per a muntar
- 3-4 cullerades de melmelada d'all
- un pols de sal

Es barregen la farina, el llevat, la sal, el pebre vermell, el formatge ratllat i les herbes amb la mantega una mica tova però encara freda. Es treballa amb els dits fins que tot és barrejat i queda com unes serradures. Es bat l'ou amb els 50 cc de nata líquida, s'hi aboca i es barreja bé. Es posa la pasta damunt el marbre i s'aplana amb el corró fins a 1 cm (o una miqueta més) de gruix. Es tallen en rodones d'uns 4-5 cm de diàmetre i es posen en una llauna de forn. Es pinten amb rovell d'ou i s'espolsen amb orenga. Amb el forn ja calent, es couen uns 25 minuts a 180º. Si no es consumeixen tots es poden reescalfar al microones. Es munta la nata amb un pols de sal i quan està s'hi barreja amb suavitat la melmelada.

S'obren pel mig i es farceixen amb la nata.

Porc agredoç

 

Comencem l'any amb una recepta d'origen oriental. La cuina xinesa, o el que en coneixem nosaltres, ens agrada però no és que la practiquem sovint. Ara bé, anys enrere, quan vam aprendre a fer alguna recepta d'inspiració xinesa, vam tenir una temporada en què tot sovint fèiem la recepta del porc agredolç. Avui hem tret la recepta del calaix de l'oblit perquè ha estat la proposta dels de Whole kitchen per aquest mes de gener.

Hem de dir que ens ha agradat força recuperar aquesta recepta que havíem fet tantes vegades, i està força bé per a fer-la de tant en tant.

Whole kitchen en la seva Proposta Salada per el mes de gener ens convida a preparar un clàssic de la cuina xinesa: Porc Agredolç

INGREDIENTS:

600 g de carn magra de porc (nosaltres cap de llom)

Marinada:
- 2 cullerades de salsa de soja
- 2 cullerades de vi d’arròs o xerès sec
- sal, pebre
- un pols de 5 espècies

Pasta: 
- 1 ou
- 50 g de farina
- 50 g de Maizena
- 50 cc de sifó o aigua amb gas
- sal, oli

Salsa: 
- 2 pebrots vermells
- 2 rodanxes de pinya de llauna
- 1 trosset de gingebre fresc
- 2 alls 
- 50 cc de caldo de pollastre
- 75 g de sucre
- 2 cullerades de quètxup
- 50 cc de vinagre de vi
- 2 cullerades de salsa de soja
- sal, oli
- 20 g de Maizena

PREPARACIÓ:

Es talla la carn a daus de 2 cm. Es posa a marinar barrejant tots els ingredients de la marinada (menys la sal que la posarem a l’hora de coure el tall) i es posa a la nevera ½ hora. Es prepara la pasta per a l’arrebossat barrejant bé els ingredients fins que quedi una pasta llisa i homogènia, es deixar reposar 15 minuts. Se sala i s’arrebossa la carn i es fregeix per immersió, s’escorre bé i es reserva sobre un paper absorbent.

Salsa: es posa oli al wok o en una paella. S’hi posen els alls trinxadets i el gingebre ratllat. Seguidament s’hi afegeixen els pebrots tallats a quadrets, se salta tot uns 3 minuts i s’hi afegeix la pinya a talls petits. S’hi barreja el sucre, el quètxup, el vinagre, la salsa de soja, la sal i la Maizena dissolta en el caldo. S’espera fins que arrenca el bull i que la barreja agafi consistència. Se serveixen els trossets de carn fregida amb la salsa per sobre, just al moment de servir-la.

Canapè amb foie i melmelada de ceps

No volem acomiadar el 2012 sense participar en la darrera proposta d'aquest any del Memòries d'una cuinera. Res millor que una plàtera de canapès per anar picant en una festa de Cap d'Any.

Us proposem un canapè amb una combinació que ens agrada molt, foie i ceps. El foie el podem comprar fet o fer-lo a casa, i la melmelada de ceps la fan la Bet i la Mireia de Els fruits saborosos, com totes les que fan, és excel·lent.

 
INGREDIENTS (la quantitat que vulgueu)


- foie mi-cuit *
- un pot de melmelada de ceps
- pa de motlle







Es talla el pa amb la forma que es vulgui, s'hi posa un tallet de foie i al damunt una mica de melmelada de ceps.


* RECEPTA PER A FER EL FOIE A CASA

- 1 fetge fresc d'ànec d'uns 500 g
- 4 cullerades de vi tipus Madeira o Porto
- sal, sucre i pebre
- tòfona (opcional)

Es neteja el fetge de tels i venes (per això s'ha d'obrir bastant), s'hi posa sal, un pols de sucre, pebre blanc i 4 cullerades de vi tipus Madeira o Porto. Es deixa a la nevera unes 4 hores o fins l'endemà. S'escorre del vi i es posa damunt d'un paper film intentant premsar-lo i s'enrotlla compactant-lo, formant com un caramel. Es torna a embolicar amb paper d'alumini. Es posa en un recipient que tinguem per coure al vapor (un colador o algun estri amb forats damunt d'una cassola amb una mica d'aigua). Es cou al vapor 15 minuts. Quan està s'entra a la nevera fins l'endemà. A l'hora de servir, es desembolica i es talla. Quan el tasteu, segur que no en voldreu tastar d'altre.

Us desitgem un molt bon any 2013!!!